4 uttrovi

À prupositu di Wikipedia
(Reindirizzamentu da 4 d'uttrovi)
Ottobre
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31

U 4 uttrovi hè u 277esimu ghjornu (u 278esimu ghjornu s'è l'annata hè bisesta) di u calendariu gregorianu.

Evenimenti[mudificà | edità a fonte]

Nascite[mudificà | edità a fonte]

Morte[mudificà | edità a fonte]

Celebrazione[mudificà | edità a fonte]

Feste[mudificà | edità a fonte]

I Santi[mudificà | edità a fonte]

Santu Francescu d'Assisi.

Francescu hè natu in a cità taliana di Assisi in u 1181 o 1182. U babbu, un marcante, si chjamava Pietro di Bernardone. A mamma era forse di a Provenza, ciò chì spiegherebbi chì, à San Francescu, li piacia assai à parlà provenzale. Ebbe una giuventù alegra. I soldi ùn li mancavanu. Dopu à avè participatu à a guerra d'Assisi contru à Perugia, si messe à campà cum'è i poveri. Andava scarzu, vestutu di saccu, dumandendu a carità è predichendu a gioia è a pace. Avia 25 anni. I discepuli ùn manconu, è cusì, dui anni dopu, in u 1209, nascia a Cungregazione di i Frati Minori chjamati, più tardi, Franciscani.

In u 1212, Chjara (Cf l'11 agostu), chì ghjera a so paisana, volse fà cum'è ellu. Inseme, creanu una Cungregazione pè e donne (e Clarisse). Una decina d'anni dopu, facenu, pè i laichi, omi è donne, u Terzu Ordine di a Penitenza, chì averà una parte impurtante in a storia ecunomica, suciale è murale di l'epica.

In u 1219, u Puverellu - cum'elli chjamavanu à San Francescu - parte per l'Egittu, u Sudan è a Terra Santa, per fà a prova chì l'infideli si ponu cunverte cù a parulla, senza armi.

Di sittembre 1224, riceve e stimate di a Passione chì u marcanu pè u sempre.

U 3 uttobre 1226, à a Purziuncula, u so primu cunventu accantu à Assisi, si stracqua in terra è more cantendu. Avia 44 anni.

Ernest Renan hà scrittu: "Après Jésus, le Poverello est l'homme qui a eu le sentiment le plus vif de sa relation filiale avec le Père céleste. Sa vie est une perpétuelle ivresse d'amour divin. Son oeil, clair et profond comme celui de l'enfant, a vu les derniers secrets, ces choses que Dieu cache aux prudents et révèle aux petits. Ce qui le distingue en son siècle et dans tous les siècles, ce qui fait sa haute singularité, c'est d'avoir, avec une foi et un amour sans bornes, entrepris l'accomplissement du programme de Galilée. Il ne dédaigne rien; il aime tout; il a une joie et une larme pour tout; une fleur le jette dans le ravissement; il ne voit dans la nature que des frères et des soeurs; tout a pour lui un sens et une beauté. On connaît ce cantique admirable, qu'il appela lui-même le "Chant des Créatures", le plus beau morceau de poésie religieuse depuis les Evangiles. On peut dire que depuis Jésus, François d'Assise a été le seul parfait chrétien".

Etimolugia: U nome Francescu si hè furmatu in l'ultimu Medievu cum'è cugnome o cum'è determinativu etnicu. Vulia dì: abitante o uriginariu di Francia. Dopu à a morte di u pupulare santu d'Assisi, hà persu u so valore etnicu per piglià un caratteru religiosu.

Casate: Franceschi, Francisci, e derivate Franceschetti, Franceschini, Francesconi, ecc... è l'abreviate cum'è Cecchi.- In u 1881, in Corsica, Franceschi venia à u 28èsimu rangu di e casate.

Nomi: Cecca, Ceccecca, Cecceccu, Ceccu, Ciska, Fanchon, Fannie, Fanny, Fercsi, Ferenc, Fran, France, Francelin, Franceline, Frances, Francesca, Francesco, Francescu, Francette, Francina, Francine, Francis, Francisca, Francisco, Francisek, Francisque, Franck, Franck, François, Françoise, Frangag, Frank, Franka, Frankie, Franko, Frannie, Franny, Frans, Fransoois, Frants, Franz, Fränze, Franzine, Franziska, Paco, Pancho, Paquita, Soïzic, Ziska, Ziskus.- In Corsica, in u 1981, Francescu, cù i diminutivi Ceccu è Cecceccu, era à u terzu rangu di i nomi maschili dopu à Ghjuvanni è Antone. Era quellu di 55 omi nantu à 1000.

Paesi è cità: Italia, Assisi, Guastalla, Livornu, Mirandola, Massa è Carrara. In Corsica, hè festa patrunale in Alandu è Petranera. A celebrazione di a festa si face dinù in e poche chjese chì restanu di i cunventi franciscani. Ma hè certa chì l'evangelizazione franciscana in Corsica hè stata assai impurtante. Quandu, in u 1769, a Francia cunquistò a Corsica, ci era 63 cunventi franciscani cù 650 frati (Osservanti, Rifurmati è Cappuccini) per una pupulazione di 125.000 abitanti.

Prutezzione: cummercianti.[1]

In Corsica[mudificà | edità a fonte]

Ligami[mudificà | edità a fonte]


I mesi di l'annu
Ghjennaghju - Ferraghju - Marzu - Aprile - Maghju - Ghjugnu - Lugliu - Aostu - Settembre - Uttobre - Nuvembre - Dicembre