John Maynard Keynes: differenze trà e virsioni
m r2.7.2) (robot Ajoute : ilo:John Maynard Keynes |
m Bot: Migrating 91 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q9317 (translate me) |
||
Linia 61: | Linia 61: | ||
{{Economisti Cunnisciuti}} |
{{Economisti Cunnisciuti}} |
||
[[an:John Maynard Keynes]] |
|||
[[ar:جون مينارد كينز]] |
|||
[[arz:كينز]] |
|||
[[ast:John Maynard Keynes]] |
|||
[[az:Con Meynard Keyns]] |
|||
[[bat-smg:John Maynard Keynes]] |
|||
[[be:Джон Мейнард Кейнс]] |
|||
[[be-x-old:Джон Мэйнард Кейнс]] |
|||
[[bg:Джон Мейнард Кейнс]] |
|||
[[bn:জন মেনার্ড কেইনস]] |
|||
[[br:John Maynard Keynes]] |
|||
[[bs:John Maynard Keynes]] |
|||
[[ca:John Maynard Keynes]] |
|||
[[cs:John Maynard Keynes]] |
|||
[[cy:John Maynard Keynes]] |
|||
[[da:John Maynard Keynes]] |
|||
[[de:John Maynard Keynes]] |
|||
[[diq:John Maynard Keynes]] |
|||
[[el:Τζων Κέυνς]] |
|||
[[en:John Maynard Keynes]] |
|||
[[eo:John Maynard Keynes]] |
|||
[[es:John Maynard Keynes]] |
|||
[[et:John Maynard Keynes]] |
|||
[[eu:John Maynard Keynes]] |
|||
[[fa:جان مینارد کینز]] |
|||
[[fi:John Maynard Keynes]] |
|||
[[fr:John Maynard Keynes]] |
|||
[[fy:John Maynard Keynes]] |
|||
[[gd:John Maynard Keynes]] |
|||
[[gl:John Maynard Keynes]] |
|||
[[he:ג'ון מיינרד קיינס]] |
|||
[[hi:जॉन मेनार्ड कीन्स]] |
|||
[[hif:John Maynard Keynes]] |
|||
[[hr:John Maynard Keynes]] |
|||
[[hu:John Maynard Keynes]] |
|||
[[id:John Maynard Keynes]] |
|||
[[ilo:John Maynard Keynes]] |
|||
[[io:John Maynard Keynes]] |
|||
[[is:John Maynard Keynes]] |
|||
[[it:John Maynard Keynes]] |
|||
[[ja:ジョン・メイナード・ケインズ]] |
|||
[[jv:John Maynard Keynes]] |
|||
[[ka:ჯონ მეინარდ კეინსი]] |
|||
[[kk:Джон Мейнард Кейнс]] |
|||
[[ko:존 메이너드 케인스]] |
|||
[[la:Ioannes Meginhardus Keynes]] |
|||
[[lb:John Maynard Keynes]] |
|||
[[lo:ຈອນ ເມນາດ ເຄນ]] |
|||
[[lt:John Maynard Keynes]] |
|||
[[lv:Džons Meinards Keinss]] |
|||
[[mk:Џон Мејнард Кејнс]] |
|||
[[ml:ജോൺ മെയ്നാഡ് കെയ്ൻസ്]] |
|||
[[mn:Жон Мейнард Кейнс]] |
|||
[[mr:जॉन मेनार्ड केन्स]] |
|||
[[ms:John Maynard Keynes]] |
|||
[[nl:John Maynard Keynes]] |
|||
[[nn:John Maynard Keynes]] |
|||
[[no:John Maynard Keynes]] |
|||
[[oc:John Maynard Keynes]] |
|||
[[pl:John Maynard Keynes]] |
|||
[[pms:John Maynard Keynes]] |
|||
[[pnb:جان مینارڈ کینز]] |
|||
[[pt:John Maynard Keynes]] |
|||
[[ro:John Maynard Keynes]] |
|||
[[ru:Кейнс, Джон Мейнард]] |
|||
[[rue:Джон Мейнард Кейнс]] |
|||
[[sah:Дьон Мейнард Кейнс]] |
|||
[[scn:John Maynard Keynes]] |
|||
[[sco:John Maynard Keynes]] |
|||
[[sh:John Maynard Keynes]] |
|||
[[simple:John Maynard Keynes]] |
|||
[[sk:John Maynard Keynes]] |
|||
[[sl:John Maynard Keynes]] |
|||
[[sr:Џон Мејнард Кејнс]] |
|||
[[sv:John Maynard Keynes]] |
|||
[[sw:John Maynard Keynes]] |
|||
[[ta:ஜான் மேனார்ட் கெயின்ஸ்]] |
|||
[[te:జాన్ మేనార్డ్ కీన్స్]] |
|||
[[th:จอห์น เมย์นาร์ด เคนส์]] |
|||
[[tl:John Maynard Keynes]] |
|||
[[tr:John Maynard Keynes]] |
|||
[[uk:Джон Мейнард Кейнс]] |
|||
[[ur:جان مینارڈ کینز]] |
|||
[[vi:John Maynard Keynes]] |
|||
[[vo:John Maynard Keynes]] |
|||
[[wa:John Maynard Keynes]] |
|||
[[war:John Maynard Keynes]] |
|||
[[yi:דזשאן מיינארד קינס]] |
|||
[[yo:John Maynard Keynes]] |
|||
[[zh:约翰·梅纳德·凯恩斯]] |
|||
[[zh-min-nan:John Maynard Keynes]] |
Versione di e 02:23, 9 mar 2013
John Maynard Keynes (5 ghjugnu 1883 - 21 abrile 1946) hè un economistu britannicu di notorietà mundiale, ricunnisciutu cume fundatore di a macroeconomia muderna. U keynesianisimu, a nova economia keynesiana, u neu-keynesianisimu o u post-keynesianisimu sò currenti di pinsamentu esciuti da l'opera di Keynes.
Consideratu cume unu di più influenti teoriciani di l'economia di u seculu 20, Keynes participò à a Conferenza di Pace di Versaglia à a fine di a Prima guerra mundiale è à l'accordi di Bretton Woods. À propositu di a Conferenza di Versailles, hè cunnisciutu ancu pè a redazzione d'un libru annant'à ella, intitulatu E consequenze economiche di a pace, publicatu in u 1919.
A biografia
Keynes hè u figliolu di un profesore d'università di logica in Cambridge. Fece e so studie in Eton è ghjunse in u Civil Service, corpu di alti funziunarii inglesi, eppò diventa professore d'economia pulitica. Cume Ricardo, hè diventatu riccu grazia à felici investimenti in borsa. Sara à spessu consiglieru di u guvernu. Diventa in 1942 Lord Keynes, barone di Tilton.
U pinsamentu economicu
A so prima teoria fù u Trattatu nant'a muneta, ma a so opera maiore fù senza dubitu a Teoria generale di l'impiegu, di l'interessu è di a muneta (1936), chì face a critica di a Lege di Say, mostra e limite di u lascià-fà dapoi a fine di u seculu 19, è da chì offre novi stuviglii pè a messa in opera di politiche economiche. Cusì, per esempiu, e so opere funu impiegate dopu à a Seconda guerra mondiale in u quatru di u sviluppu di u Statu-providenza.
Keynes ghjera oppostu à i conservatori cume à i socialisti.
Una macroeconomia nova
Keynes contr'u «lascià-fà»
Una visione nova di a dumanda
Dapoi Jean Baptiste Say, l'economisti cunsideravanu chì ciò chì conta in un mercatu ghjè l'offerta ; a dumanda vene dopu, di manera automatica, secondu elli.
Ma pè Keynes, hè ancu necessariu d'avè una consommazione chì permette à i stock d'esse venduti.
Ghjè per quessa chì, quandu Churchill diminuisce u salariu di i minatori pè diminuisce u prezzu di u carbone inglese nant'u mercatu internaziunale, s'oppone à 'ssa misura, dicendu chì 'ssa calata di salarii si trasformerà in una calata di u putere di comprà, dunque di a consommazione è infine di a produzzione (postu chì dumanda ci ne serà di menu), cusì aummentendu u desequilibriu di l'economia.
Keynes ripiglia a sfarenza mustrata da Marx trà :
- u mercatu di i bè d'equipamentu
- u mercatu di i bè di consomazione
È dice dinò chì, postu chì i bè d'equipamentu sò produtti sopra cummanda, a dumanda hè (quasi) sempre uguale à a produzzione (è a produzzione uguale à a dumanda). Dunque, ci vole à analisà sopratuttu a dumanda di i bè di consommazione, postu chì nantu 'stu mercatu hè per scontru possibile d'avè un desequilibriu.
Un tale desequilibriu, dice Keynes, spiega perchè, in tempi di crisi, i produttori devenu vende a produzzione sottu à i costi di produzzione.
A disoccupazione
À tempu ch'ellu mostra ch'ellu pò esiste un desequilibriu nant'u mercatu di i bè di consommazione, Keynes sviluppa una teoria chì mostra cume hè possibile d'avè una disoccupazione sistemica, è micca solu frizzionale.
A muneta
Pè Keynes, a muneta ùn hè micca solu, cume pè i neo-classichi un stallone di valore è un stuvigliu di scambiu, hè ancu una riserva di valore. L'agenti economichi ponu mete soldi da cantu è risparmià.
Opere
- E consequenzie economiche di a pace, 1919
- Trattatu nantu a muneta, 1930
- Teoria generale di l'impiegu, di l'interessu, è di a muneta, 1936
Referimenti
- Histoire de la pensée économique, da Henri Denis, PUF, pagina 623 : «la pensée de Keynes»